martes, mayo 30, 2006

Arte veraniego.

Ciertamente, hacía tiempo en que no corría una cadenita, y aquí está, el meme pre-estival, traído por Toni desde su santuario. Recomendaciones artísticas blogueriles para largos y calurosos días.

Aunque a mí, más bien, me inspira feminidad, frescura, ligereza, alegría... samba!!
El ya clásico disco Tribalistas. Para bailar, sonreir y cantar.
Marisa Montes ha sacado recientemente nuevos discos, Universo au meu redor e Infinito particular. La voz cantarina y cautivadora de Tribalistas, que completan Arnaldo Antunes y Carlinhos Brown.

La frescura en persona, la bella Audrey, divertida y única. Una de clásicos, ella y la película (Breakfast at Tifanny's), una de esas obras fuera del tiempo, y que, desgraciadamente, creo que jamás se igualarán. ¿Quien más podría interpretar de ese modo tan elegante e inocente a una fresca? Consigue que la Holly Golightly del relato de Capote sea tan natural que deje de parecer un personaje absolutamente transgresor.
(Merece la pena ver la edición-aniversario, con unos extras geniales... it's so Audrey's style!)


Tal vez las vacaciones sean un buen momento para adentrarse en este libro, si a alguien le dan pereza sus casi mil páginas.

Injustamente ignorado por la crítica, o sacrílegamente menospreciado (como libro de aventuras o fantasía épica, que, por otra parte, ¿por qué darle a estos términos uso peyorativo?) Olvidado rey Gudú es una joya de Ana María Matute.

Aunque tenga por protagonista a una niña-mujer, acompañada por un viejo mago y un trasgo borracho, la profundidad y melancolía de sus páginas sobrecogen. O tal vez por eso. Cómo sobrevivir a la dictadura de la estupidez, la violencia y la fuerza. Es el libro que quisiera no haber leído jamás, porque ningún otro lo ha podido igualar.

Todos pueden apuntarse al meme estival, que creo que aún no ha llegado a Antonia, Clara y Simon. Sorprendedme!

miércoles, mayo 24, 2006

Step outside


Interminables horas de aburrimiento, dolor, delirios intemporales y ensoñaciones lúcidas sobre el techo. Cansada de calmar deseos en el calor de la semioscuridad.
Abro la ventana y respiro el murmullo de la noche, quiero gritar y salto, columpiada por la brisa.
Sin hipocresías, no soy buena amiga de la inactividad.

sábado, mayo 20, 2006

Vòmit

(Rescatant textos pretèrits, resistint la temptació de corregir)

Aquelles punjades eixien del seu cos de manera regular, constant i estranya. Sentia una mena de vibracions calentes envoltant-lo, encara que hagués jurat que li eixien de dintre, i, tanmateix, no podia estar-s'hi de pensar que era més greu, semblava la remor llunyana d'una catàstrofe, se sentia en el radi d'actuació de les ondes expansives d'una bomba, havia de ser una bomba allò que feia tremolar el sòl baix els seus peus, el sòlid sòl que començava a fer que es tambalegés, quasi perdent l'equilibri, havent de cloure els ulls per no caure a terra, per deixar de veure tot allò que donava voltes al seu voltant, perquè de segur que tot rodava cada cop més depressa, no era el seu cos el que es movia. No, ell romania quiet, llevat de l'agitació que l'envaïa quan arribava de nou un d'aquells remolins intensos, amb la regularitat pasmosa i progressiva de les contraccions d'una dona a punt de parir, i, decididament, així se sentia, amb la suor freda que notà al front en aconseguir ficar la mà allí, però el moviment fou massa per aguantar, i, junt amb el braç mort que queia a un costat del seu cos, va sentir-se caure a terra també, poc a poc, a càmera lenta, amb milers d'ulls que l'acosaven des de totes direccions, no els veia, però els sentia clavar-se dolorosament a cada racó del seu cos. I, de sobte, li costà tragar, tenia la boca pastosa i la llengua enganxada al paladar, i la sang li colpejava els oïts sordament, de fet, es va convéncer de que aquesta eixia en el moment en què tocà el sòl, en eixe instant en què notà la gelor del gres i tot ell passà a sentir-se esgarrifança, i les arcades començaren a agitar-lo, i bossà, notant aquella substància quasi líquida passar per la gola i acabar amb la secor de la boca. Continuà bossant tot el que duia dintre, que d'altra banda no era molt, i, en acabar això, no pogué parar les arcades, així que continuà amollant un líquid biliós que, paradòxicament, era del mateix color que l'última beguda que havia pres. Els ulls li coien per l'esforç, i respirar feia mal; s'agafà el ventre amb les dues mans i va romandre així, en un patètic estat catatònic, fins caure en una profunda inconsciència.
Despertà amb la claror del dia, tanmateix, no fou eixa la raó que osà perturbar la seua somnolència, sinó un acuciant dessig d'aigua, un pensament que començà a obsessionar a tots els seus sentits quan aquestos començaren a despertar, i, quasi miraculosament, aconseguí ficar-se a quatre potes i arrastrar-se pel sòl deixant darrere seu un reguer de vòmit sec i de més recent orina, però no li importà, perquè, en obrir un ull, surcat per ratlletes roges, el que va veure fou un sofà, i aquell sofà despertà els seus records. On estava... Tota la imatge que li vingué al cap fou aquell rostre, aquell somriure angelical, i els seus llavis secs i esquerdats van dibuixar les lletres del seu nom. Sí, estava a sa casa, però, si allò era sa casa, on estava ella? I amb el súbit llam que asaltà el seu cervell, el record punjant i impossible li rematà els budells, i dessitjà, com mai havia dessitjat cap cosa des que la va tenir, estar mort, agradable i definitivament mort, per poder desfer-se d'aquella certessa que, de qualsevol manera, acabaria matant-lo lentament.

martes, mayo 16, 2006

Across the city


Hoy he recibido una simpática sugerencia... velada petición, que me he apresurado a cumplir, divertida y encantada. He partido immediatamente con mi cámara de fotos en la mochila y con una gran sonrisa, hacia el Barri del Carme, centro de la modernez imperante y núcleo del alternativismo de mi soleada ciudad (pero qué calor!!).

Un alma inquieta me había informado de la ingente cantidad de ejemplares de bookcrossing que hay dispersados en mi ciudad, cosa que desgraciadamente no ocurre en otras (lo siento!!). Y me ha llamado la atención los muchos que habían sido liberados en el Sherlock Holmes, donde he ido a investigar. Porque es un acogedor (aunque espacioso) pub de estilo inglés oscuro, y el Barri es un lugar al que siempre me apetece acercarme.

Era pronto y el lugar estaba vacío, a excepción del camarero, que me ha invitado (al agua) nada más llegar, y con el que he tenido una agradable charlilla. Resulta que el Sherlock es el centro neurálgico del bookcrossing en València, donde se reunen los lectores libertarios el primer martes de cada mes. Y tiene una mona biblioteca albergante de libros viajeros, que es esta bonita cabina londinense que podéis ver.

Para mi sorpresa, había en ella libros como El señor de las moscas (William Golding), No digas que fue un sueño (Terenci Moix), El gust amarg de la cervesa (Isabel-Clara Simó), Crónica de una muerte anunciada (Gabriel García Márquez) y El bosque de la noche, que se ha venido conmigo a casa. Cuánto tiempo esperando tener entre mis manos algo de Djuna Barnes, feminista norteamericana a la que solo me quedaba echar mano... y en ellas me ha caído.

Así que... te das por satisfecho, o quieres venir a verlo?

lunes, mayo 15, 2006

Remolineando...


Hay remolinos de risa en el aire, y, cuando ando, me encanta verme súbitadamente atrapada por alguno de ellos.

A veces pienso si, de tanta energia que me inunda, no se me escapará la vida y saldremos, ella y yo, dispersas en un estallido, hacia todos lados.

miércoles, mayo 10, 2006

Streets of Philadelphia

Reivindique el meu dret a la soledat. Arronsada al llit, sense eixir de casa, mirant dins de mí mentre la vida passa, dormir, fantasiejar desperta, i somiar per evadir-me del dia obscur del meu moment personal.
Que ningú haja d'aconsellar-me bestieses com si fós roïn que estos dies el meu ànim estiga trastocat, com si jo no em conegués i no sabés el que faig.
Reivindique el meu dret a desfer-me del fàstic existencial, que es dissolga el nus que m'impedeix plorar, creant aquesta úlcera sentimental.




Powered by Castpost


Streets of Philadelphia

I was bruised and battered and
I couldn’t tell what I felt
I was unrecognizable to myself
I saw my reflection in a window
I didn’t know my own face
Oh brother are you gonna leave me
Wastin' away
On the streets of philadelphia

I walked the avenue till my legs felt like stone
I heard voices of friends vanished and gone
At night I could hear the blood in my veins
Just as black and whispering as the rain
On the streets of philadelphia

Ain’t no angel gonna greet me
It’s just you and I my friend
And my clothes don’t fit me no more
I walked a thousand miles
Just to slip the skin

The night has fallen,
I’m lyin’ awake
I can feel myself fading away
So receive me brother with your faithless kiss
Or will we leave each other alone like this
On the streets of philadelphia

sábado, mayo 06, 2006

Papis élficos

Me encanta que después de tantos años de relación, las personas me consigan sorprender. Eso me ocurrió ayer con mis padres. Ya sé que son buenos, pero a veces se superan.
Fuimos los tres a cenar y después les presenté en sociedad, en mi adorada Bodega Moderna. Nos recibió el siempre encantador dueño, Señor Polvazo, con su coqueteo descarado (conmigo, y entiendo las miradas asesinas, y envidias insanas, soy una privilegiada), que a mi madre pareció encantarle, dados los obvios atributos del sujeto (lo siento mami, no será tu cuñado porque ya está casado). También le encantó el ambiente chic del lugar. Su alegría era inmensa después de que yo decidiera que mi papi iba a conducir.
Entre visitas simpáticas de Señor Polvazo, vino el Camarero Moderno a preguntar qué íbamos a tomar.
Mamidriel: Una botella pequeña de Syrah Tempranillo 2004, con dos copas.
Camarero Moderno: ¿Y tú, qué vas a tomar?
Papidriel: Agua sin alcohol, por favor.
CM: Agua sólo tenemos ésta, es la que bebe Madonna.
M: A ver si se le pega algo.
CM: No, que él es mucho más atractivo que Madonna. (este hombre se ha drogado)
M: Es cuestión de gustos. ( y ella prefiere a Madonna, claro)
CM: No, que es de los fiordos noruegos.

Vuelve el camarero, y sirve el agua y el vino a mi mami.
CM: Para quién es la otra copa, porque su hija sólo bebe zumo de naranja. (no les pago para ésto, y menos en mi estado después del vino de la cena)
M: Es un diálogo para besugos.
P: En vez de fiordo, será fiasco.

jueves, mayo 04, 2006

Qüestions de nomenklatura

Què defineix l'essència d'una trobada sexual entre persones? (fiquem-ne dues)
Quan dos éssers s'uneixen en un acte sexual, què és aquest? Quan un dels participants se sent fent l'amor, i l'altre tan sols està follant. Com anomenar la unió d'estes disparitats?
Hi ha una gran mancança de vocabulari al voltant de les diversitats sexuals. Atenent a la sobrevaloració del sexe que té lloc a la nostra societat, deuríem poseir infinits termes per definir els matissos de dos cossos entrellaçats. És cert que hi ha moltes formes d'esmentar-ho, però no deixen de ser mots que diuen el mateix. I, des del meu parer, comprenen un ventall de manifestacions físiques, mentals i sensorials absolutament diferents.
Es sobrevalora l'alliberament físic de tensió sexual, i se'n diu vida sexual rica de la que gaudeix de freqüència, i potser varietat (de companys, de pràctiques, d'habilitats...); també, pel contrari, del fet de manifestar l'amor constant i estable per mitjà de la unió carnal (i em sembla horrorós i desvaloritzant, ja siga parlar de fer l'amor com de follar)
Què hi ha, però, de tot el que poden compartir, o individualment sentir, els éssers que es recorren amb tan diferents motius, percepcions o realitats? D'un conjunt de sorolls, esgarrifances i tacte que ens deixa dormits o trasbalsats.
Tenim paraules de sobra per definir infinites pràctiques sexuals, per fer un kama-sutra modern de detalls, i, tanmateix, ens resignem condemnats al mutisme de no poder fàcilment explicar, verbalitzar, expresar, el que pot haver darrere de descripcions físiques i pervertits, rebregats, llocs comuns de novela barata de mercat.

martes, mayo 02, 2006

Festipai

(Transcripción en comments)