miércoles, mayo 10, 2006

Streets of Philadelphia

Reivindique el meu dret a la soledat. Arronsada al llit, sense eixir de casa, mirant dins de mí mentre la vida passa, dormir, fantasiejar desperta, i somiar per evadir-me del dia obscur del meu moment personal.
Que ningú haja d'aconsellar-me bestieses com si fós roïn que estos dies el meu ànim estiga trastocat, com si jo no em conegués i no sabés el que faig.
Reivindique el meu dret a desfer-me del fàstic existencial, que es dissolga el nus que m'impedeix plorar, creant aquesta úlcera sentimental.




Powered by Castpost


Streets of Philadelphia

I was bruised and battered and
I couldn’t tell what I felt
I was unrecognizable to myself
I saw my reflection in a window
I didn’t know my own face
Oh brother are you gonna leave me
Wastin' away
On the streets of philadelphia

I walked the avenue till my legs felt like stone
I heard voices of friends vanished and gone
At night I could hear the blood in my veins
Just as black and whispering as the rain
On the streets of philadelphia

Ain’t no angel gonna greet me
It’s just you and I my friend
And my clothes don’t fit me no more
I walked a thousand miles
Just to slip the skin

The night has fallen,
I’m lyin’ awake
I can feel myself fading away
So receive me brother with your faithless kiss
Or will we leave each other alone like this
On the streets of philadelphia

19 comentarios:

Blogger Para, creo que voy a vomitar ha dicho...

No sólo tienes derecho a reivindicar el derecho a la soledad, sino que es una necesidad y los demás deben respetarte, eso sí, tp es plan de regodearse en ella, eh.

Me ha gustado eso de la úlcera sentimental y, por su puesto, me encanta la canción...

7:42 p. m.  
Blogger claradriel ha dicho...

Ui, Arc, es un honor que a tí te encante la canción.
Quería poner el video, pero no sé!
Claro, después de la soledad, la sociedad se coje con más ganas. Para qué estar en ella cuando está vacía de la gente con quien te apetece estar?

7:45 p. m.  
Blogger Simon Templar ha dicho...

you are so lovely in the castle of your dreams, so alive, so real...

10:12 p. m.  
Blogger siouxie ha dicho...

qué manía con postear en políglota :). Menos mal que conozco la canción y sé lo que dice :) .
Pues eso clarita, que más vale estar sola que mal acompañá, miarma. Al menos en la "solitude", esa soledad disfrutona que tiene el idioma inglés, uno es el amo :). So lonely es otro cantar.., mucho más blues :)

11:07 p. m.  
Anonymous Anónimo ha dicho...

enyoro estar sol

11:11 p. m.  
Blogger marga ha dicho...

Clareta... me matan estos esfuerzos mañaneros, pero al final tendré que agradecerte que me hagas aprender nuevas lenguas, jajaja...
A mi también me gusta (o necesito) estar sola, pensar o soñar despierta... muchas veces tenemos que aclarar ideas y en compañía de otros es imposible. Aislarse, para variar, del mundanal ruido. Besos a la mente pensante!!!

9:09 a. m.  
Blogger gianis ha dicho...

sola, a part, pots fer-te un finger amb total tranquil.litat.

10:34 a. m.  
Blogger Juan Muriel ha dicho...

ay, clarita, que no me entero de na, illa, para cuando la versión traducida?

12:18 p. m.  
Anonymous Anónimo ha dicho...

está bien tener etapas encontrarse a gusto en soledad, pero creo que no hay que fiarse demasiado de ellas, si nuestro estado natural, como es mi caso, es estar rodeados de gente.
Genial la canción, es de mis favoritas, no me canso de escucharla.

1:17 p. m.  
Blogger Simon Templar ha dicho...

Wol, que razón llevas

5:57 p. m.  
Blogger Simon Templar ha dicho...

de hecho, por eso son momentos, porque no son eternos.

5:58 p. m.  
Blogger claradriel ha dicho...

Apreciar los momentos de soledad y estar bien conmigo misma me ayuda también a apreciar la compañía cuando es deseada.
A veces también hace falta estar sola, no por disfrutar (en todos los sentidos, Gian) sino por aclararse, reencontrar una dirección, coger fuerzas o pensar.
Estar rodeada de gente para seguir estando sola es algo que no sé hacer. Prefiero estar realmente sola.

10:23 a. m.  
Blogger claradriel ha dicho...

Sioux, totalmente verdad.
I like to be alone, but I don't feel lonely.

10:27 a. m.  
Blogger claradriel ha dicho...

J'a, el que jo no vull és enyorar-me, perquè si ve amb altres no ho puc evitar, a mí mateixa em vull tindre sempre.

Irene, mi estado natural es estar bien, independientemente de la compañía. Si no lo estoy, prefiero evitarlo. Todo tiene sus momentos. Me alegro de que te guste la canción.

Gracias por lo de mente pensante, Perl. Me gusta serlo, aunque no siempre es un placer (pero lo digo con orgullo, hehe)

Mmmmm, Wol, intentar apresar un momento nos puede hacer perderlo, si se vive, en cambio, dura lo que dura, pero el disfrute nos hace retenerlo, y no lo perdemos. Si es malo, pasa antes, y podemos superarlo.

10:36 a. m.  
Blogger claradriel ha dicho...

Simon...
So what?
So plenty!

10:39 a. m.  
Blogger Pol ha dicho...

En ocasions el millor remei és la la companyia d'una bona canço i tu mateix...

1:12 p. m.  
Blogger Alumnedelmon ha dicho...

Joer, no es tractava de deixar-te sola? Per què comenteu???

;) :****

2:16 p. m.  
Blogger Simon Templar ha dicho...

Ya etá arreglao, corasón!

7:06 p. m.  
Blogger claradriel ha dicho...

I tant, Pol! I quan més cops l'escoltes, millor.

Zeteta, haha... ja se m'ha passat la soledat.

Simon, ja ho he vist, bé, escoltat, o gaudit!

3:37 p. m.  

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Inicio