domingo, abril 02, 2006

I was lost in a dream,

or maybe it was a nightmare.

I was trying trying to find your secret

by reaching the stars.

Suddenly, I saw a face of beauty

But the beauty was fading to dust

You whispered words that gave sense...

... but I woke up




(per K.K.)







14 Comentarios:

Blogger Pol dijo...

Soñar es gratis, ya se podrían hacer realidad todos nuestros sueños...;)

Pol, fan de Charlie Kauffmann ;)

1:15 a. m.  
Blogger claradriel dijo...

He,he.
Ojalá, Pol, ojalá...

2:34 a. m.  
Blogger marga dijo...

A veces las cosas están muy claras en nuestros sueños... pero al despertar ¡plof!

9:42 a. m.  
Blogger Simon Templar dijo...

I like your poem.

El moment enmig del son i el despertar és el punt d'inflexió, de ruptura. El punt on no som a la terra ni al somni, sinó als llimbs. Si poguéssim capturar aquest petit instant, on no hi ha temps ni espai, i on tenim el control de tots els elements naturals i sobrenaturals!

"I saw your reflection in a lake
and I just wanted to take it away..."

2:38 p. m.  
Blogger claradriel dijo...

Mmmm...

3:58 p. m.  
Blogger g. dijo...

ui, otra vez, que no, que no tengo feeling con el inglés, uch! Ah! lo de arriba en francés sique lo entendí, menos mal !!!

2:25 p. m.  
Blogger claradriel dijo...

Més bé allò del reflexe, però era inassolible, escapava esvaient-se el so sempre per un segon...

5:19 p. m.  
Blogger claradriel dijo...

No lo entendiste?? Bo...
Si me animo, escribiré la traducción. Lo siento, pero es superior a mí, para saborear un idioma no puedo traducir.

5:21 p. m.  
Anonymous Anónimo dijo...

NeNa! des dels ordinadors de la Universitat de Barcelona, et recorde q la Zuri dema arriba a Sagunt! uhuuuu!... quina nit d terapia, xerrades (i, amb un poc d sort, tb un poc d Kate -uf!!-, Sawyer, Said, Jack i la resta...) i pel·lis ens espera a Nova Caneton! ;-) T'estime, gracies x escoltar-me, preciosa! Zuriñe

1:01 p. m.  
Blogger Marikato dijo...

Clara, que no era yo en el chat mujer, que no me conecto nunca a esas salitas, y mucho menos con el nick de Betty Blue. Era otra... Un beso!!

4:04 p. m.  
Blogger claradriel dijo...

Ha, ha, clao, era Bettylavida.
Eh, que el chat era el de Gianis, no nada raro (bueno, mejor pensado, lo de nada raro lo retiro).
Besetes, apa

7:40 p. m.  
Blogger claradriel dijo...

Claro, Antonia mi bella... apenas tres días de clase y vienen las vaciones de mi primavera, en algo hay que no estamos conectadas.
Yo me extrañaba a mí misma pero me veo de vuelta, y eres la primera en enterarte. Lamento siempre ser tan impropia con mis correos, no dejas de sacarme mi vena más expansiva e interna.
Besos, te leí, pero me quedé muda...

5:41 p. m.  
Blogger Ababol dijo...

Hola Clara,

pasaba a echar un vistacillo y saludar, como te he visto por mis comentarios...

y me ha encantado tu blog, sé qué parece una frase hecha para quedar bien, pero no es así... me lo he leído enterito.

Un beso

7:18 p. m.  
Blogger claradriel dijo...

Ababol...
y encantada.
La vida no deja de sorprendernos...
Me alegro de que te guste mi blog, yo también te voy leyendo, en mis ratos de atrevimiento.
Y me gustas...

8:37 p. m.  

Publicar un comentario

Suscribirse a Comentarios de la entrada [Atom]

<< Página Principal