domingo, abril 02, 2006

I was lost in a dream,

or maybe it was a nightmare.

I was trying trying to find your secret

by reaching the stars.

Suddenly, I saw a face of beauty

But the beauty was fading to dust

You whispered words that gave sense...

... but I woke up




(per K.K.)







14 comentarios:

Blogger Pol ha dicho...

Soñar es gratis, ya se podrían hacer realidad todos nuestros sueños...;)

Pol, fan de Charlie Kauffmann ;)

1:15 a. m.  
Blogger claradriel ha dicho...

He,he.
Ojalá, Pol, ojalá...

2:34 a. m.  
Blogger marga ha dicho...

A veces las cosas están muy claras en nuestros sueños... pero al despertar ¡plof!

9:42 a. m.  
Blogger Simon Templar ha dicho...

I like your poem.

El moment enmig del son i el despertar és el punt d'inflexió, de ruptura. El punt on no som a la terra ni al somni, sinó als llimbs. Si poguéssim capturar aquest petit instant, on no hi ha temps ni espai, i on tenim el control de tots els elements naturals i sobrenaturals!

"I saw your reflection in a lake
and I just wanted to take it away..."

2:38 p. m.  
Blogger claradriel ha dicho...

Mmmm...

3:58 p. m.  
Blogger g. ha dicho...

ui, otra vez, que no, que no tengo feeling con el inglés, uch! Ah! lo de arriba en francés sique lo entendí, menos mal !!!

2:25 p. m.  
Blogger claradriel ha dicho...

Més bé allò del reflexe, però era inassolible, escapava esvaient-se el so sempre per un segon...

5:19 p. m.  
Blogger claradriel ha dicho...

No lo entendiste?? Bo...
Si me animo, escribiré la traducción. Lo siento, pero es superior a mí, para saborear un idioma no puedo traducir.

5:21 p. m.  
Anonymous Anónimo ha dicho...

NeNa! des dels ordinadors de la Universitat de Barcelona, et recorde q la Zuri dema arriba a Sagunt! uhuuuu!... quina nit d terapia, xerrades (i, amb un poc d sort, tb un poc d Kate -uf!!-, Sawyer, Said, Jack i la resta...) i pel·lis ens espera a Nova Caneton! ;-) T'estime, gracies x escoltar-me, preciosa! Zuriñe

1:01 p. m.  
Blogger Marikato ha dicho...

Clara, que no era yo en el chat mujer, que no me conecto nunca a esas salitas, y mucho menos con el nick de Betty Blue. Era otra... Un beso!!

4:04 p. m.  
Blogger claradriel ha dicho...

Ha, ha, clao, era Bettylavida.
Eh, que el chat era el de Gianis, no nada raro (bueno, mejor pensado, lo de nada raro lo retiro).
Besetes, apa

7:40 p. m.  
Blogger claradriel ha dicho...

Claro, Antonia mi bella... apenas tres días de clase y vienen las vaciones de mi primavera, en algo hay que no estamos conectadas.
Yo me extrañaba a mí misma pero me veo de vuelta, y eres la primera en enterarte. Lamento siempre ser tan impropia con mis correos, no dejas de sacarme mi vena más expansiva e interna.
Besos, te leí, pero me quedé muda...

5:41 p. m.  
Blogger Ababol ha dicho...

Hola Clara,

pasaba a echar un vistacillo y saludar, como te he visto por mis comentarios...

y me ha encantado tu blog, sé qué parece una frase hecha para quedar bien, pero no es así... me lo he leído enterito.

Un beso

7:18 p. m.  
Blogger claradriel ha dicho...

Ababol...
y encantada.
La vida no deja de sorprendernos...
Me alegro de que te guste mi blog, yo también te voy leyendo, en mis ratos de atrevimiento.
Y me gustas...

8:37 p. m.  

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Inicio