ONADES DE RECORDS

Són curiosos els indrets on ens duen certs paranys de la memòria, on s'arriba sobtadament davant un estímul sensorial, que en desperta d'altre emocional, i la ment deixa de trobar-se en l'ací i ara per veure's atrapada en quelcom del passat que ha conformat el present actual, un fet, lloc o vivència que és part del camí vital que duu fins el nostre jo.
I quina nostàlgia d'allò que érem i no som, però que és una part de nosaltres. I quin plaer, morbosament melàngic en ocasions, veure's arrossegada des de l'adquirida maduresa en què ens podem arribar a considerar, fins a l'infantil goig i despreocupació (adulterant la memòria, pervertint records, reconfigurant la pròpia vida) de qualsevol temps passat, que, si bé crescut per les ventolades dels anys, no necessàriament fou millor.
I així, una platja pot amagar els primers broncejats precaris d'infantesa amical, adolescència riallera i retorn ocasional. Botellons privats o multitudinaris en clam per l'adquirida llibertat, primers besos nerviosos i humits, revolcons de sorra i briseta estival...
i moments recents i impagables que, inexplicablement, s'havien aparcat.
21 comentarios:
pues me he quedao igaul que estaba, podrias publicar una version en castellano o bueno, le dire al jinete que me lo traduzca.
besos
Llegué a la deriva de los blogs, a conocerte, si bien me llevo una grata impresión, como decimos en Buenos Aires "Me quedé afuera..." Intentaré releerlo lentamente, para tratar de entender el texto.
Asimismo me pareció una hermosa oportunidad de conocer algo nuevo.
Un abrazo y sigan disfrutando de su playa.
MentesSueltas
Una vez más lo siento, aunque en el conjunto del blog no hay muchos textos en catalán.
Estado de exilio... bonitas palabras las tuyas, y curiosa la coincidencia de nombre, te visitaré para ver quien se encuentra tras la coincidencia.
... els records...
...s'han de saber recordar...
...s'han de saber reviure...
... per evitar naufragar...
... i enfonsar-nos amb ells per sempre...
I tant, J'a...
i tant, surar en la memòria, fent força davant les monumentals ones que no han de poder amb nosaltres.
Ah, que tú tb has estado escarbando en esa playa? ;)
Ay, yo tampoco lo entiendo, aunque hago mis pinitos entendiendo el valenciano. Me quedo con la foto, sales "supercampanilla", me encanta.
Hehe, Arc, me hace mucha gracia eso de Campanilla, es todo un honor!!
Ya ves, coincidencias playeras.
Cada uno escarba a su manera
gens de nostàlgia pel que era i no sóc, al contrari.
era gasejable.
Però la meua és una nostalgia agradable, em veig amb simpatia des de la distància, però molt més contenta de la Clareta que ara sóc.
I Gian... gasejable? Ai ai, menys mal que encara que cregues haver merescut l'eutanàsia per al que vas ser abans, et vas autoabsoldre deixant pas al que ara eres.
J'a, és preciós i ver això que has escrit a mode de comment
*
Ai, Clareta, Clareta. Little Tink!
Confirmado, disfrutaste de la playa, como era de esperar. Que conste que he leído el texto, y aunque no me he enterado de mucho... creo que va de algo así como de los recuerdos del pasado, que siguen en nosotros... ¿no?
Besos. I'm back
I tant que és bonic el missatge de J'a...
Sí, Perl; contenta de que estés de vuelta, ya vi en tu blog el premio a la mamá modélica y a la niñita amazónica.
Besos a tí también.
Exacto, Wol...
quanta menys nostàlgia, millor visc el present.
Intento oblidar certes coses i recordar d'altres, però la meva memòria juga sola, al seu rollo, decideix autònomament. Re-cors. Molts cors revisitats.
un petó, petita.
;)
Jo també estic molt millor ara que en el passat...Però tens rao que moltes coses ens fan recordar moments o fases de la nostra vida... l'olor d'un xampú pot significar les primeres netejades corporals despres de trobades carnals...Per exemple ;)
Zeteta!
Cors revisitats, sí, m'agrada això. És el que té la memòria, juga sola...
Pol, quins polvos guarros pegues tu? Jo recononec q sempre he sigut més d'atressorar olors, corporals, que no de xampús. Tampoc ve mai mal una dutxa a dos...
Ai, ai, ai, no em feu divagar, que em descontrole en una incerta espiral!
Claro, bella.
Yo también te escribiré, sólo espero que tus palabras reflejen algo de la esperanza que siempre nos hace renacer.
per quan un post nooooooooou?
¿Y el siguiente post?? Queda hiper ñoño que te lo diga por aquí, pero eres una persona alegre que transmite energia y un gran positivismo. Fue genial sentirte de manera tangible, besos!!
J'adoret... qué coño posteo?? Ha, ha, el Gian, que es done per plagiat.
Mori, encantada yo también, y te puedo decir exactamente lo mismo, qué buen rollo. Aparte del artista, me gusta la persona!!
Sí... els records ens fan perdre'ns en racons perduts del nostre univers personal.
=)
Muack musuak
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio