Diumenge clàssic

Diumenge ressacoet perquè ahir vaig caure de nou en la tentació davant la telefonada de Lidi, i de nou vaig rebentar a Mogambo... brrr... continua la meua fase lèsbica...
Dia dels Goya, amb ganes però poques esperances de que Secret life of words siga justament reconeguda... ni tan sols nominació per a Robbins, tan gran que és a ixa pel·li, omplint la pantalla. Com deia Coixet, Tim pot ser molt guapo, mot lleig o normal. Ací, cremat i ceg, té una bellesa commovedora que em sobreprén el cor, brr...; tot el metratge, en realitat, em sobreprén, amb eixa cançó d'Anthony and the Johnsons de fons...
En preparació per a l'examen de Salut Mental de demà matí... són ja les 20 i jo encara no m'ha llegit la meitat del temari... haurè de tirar mà els meus recursos personals, inventius i retòrics, que fins ara no m'ha anat tan malament. I és que, com si ho vegés, ací estic, distraent-me (amb Hope there's someone... de fons); ara aniré al videoclub, a tornar Cider house rules (2n visionat) i Duck soup (hehehe), i a més, després de mesos, el divendres vaig descobrir que el dependent pot somriure i tot, què maco!!; i clar, esta nit els Goya.
Lucía Etxebarría, conferència a Vlc, i j no sé on, aggggghhhhhh. No fa ni un mes que l'he vista, però ja tinc mono. Mmmmm.
Em regodejaré recordant Eastbourne, amb aquesta Mojito party (la foto); no, no és massoquisme.
"Una película sobre el peso del pasado. Sobre el silencio repentino que se produce antes de las tormentas. Sobre veinticinco millones de olas, un cocinero español y una oca. Y sobre todas las cosas, sobre el poder del amor incluso en las más terribles circunstancias."